OPINIÓ PERSONAL DE L'ASIGNATURA

Per a finalitzar mi blog, realitzaré una opinió personal sobre l’assignatura “Literatura Infantil Catalana”. Aquesta assignatura m’ha paregut didàctica i entretinguda, ja que hem fet moltes activitats, hem practicat el nostre nivell en català, hem realitzat animacions lectores etc. Per tot això, dir que és una assignatura que m’ha agradar molt. A més, els meus companys i jo hem pogut aprendre molt sobre molts aspectes relacionats amb la literatura infantil i juvenil i hem pogut conèixer a grans i interessants autors.

ANIMACIÓ LECTORA: Teresa Duran.

Teresa Duran, barcelonina, pedagoga, dissenyadora i escriptora. Treballa actualment al Departament d’Educació Visual i Plàstica de la Universitat de Barcelona i és professora de l’Escola d’Escriptura i Humanitats de l’Ateneu Barcelonès. També se la coneix com una experta narradora de contes i rondalles, activitats que ha desenvolupat i desenvolupa en biblioteques públiques, en escoles públiques d’arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol, i en mitjans de comunicació de masses de la ràdio, de manera que aquest llibre és fruit d’aquesta pràctica.

Aquesta és l’autora que vam triar el meu grup. Representem una obra de Teresa Duran: Quincemons. Que arreplega moltes obres: el gat i els ratolins, Oncla jaguar, oncle brau i oncle conill, L’home invisible i els tres consells. Jo estic satisfet del nostre treball, a més que va ser una representació divertida i variada, ja que vam fer una obra de teatre, una representació amb titelles i un conte amb ombres. 

ANIMACIÓ LECTORA: Jules Verne

Jules Verne va nàixer a Nantes a l’any 1828 va ser un escriptor, poeta i dramaturg francès cèlebre per les seues novel·les d’aventures i per la seua profunda influència en el gènere literari de la ciència-ficció. Ha escrit moltes obres, per exemple: la volta al món en huitanta dies, l’illa misteriosa, de la terra a la lluna etc.

En la representació, van fer els meus companys l’obra de la volta al món en huitanta dies. Em va parèixer molt bona, ja que van utilitzar una decoració feta a mà molt treballada. Em va agradar molt com van actuar, a més, van realitzar una cançó  que em va parèixer molt divertida.

ANIMACIÓ LECTORA: Mercè Company.

Mercè Company va nàixer a Barcelona a l’any 1947. Va fer estudis de batxillerat i periodisme, i va col·laborar amb revistes i editorials. És autora de més de 170 títols de llibres infantils i juvenils i ha sigut reconeguda amb diferents premis.

Els meus companys van representar molts contes de la col·lecció de les tres bessones de Carme Miquel. Em van parèixer molt entretingudes i amenes, ja que van fer una obra de teatre i van utilitzar titelles. Em va parèixer l’obra més divertida i graciosa de totes per la interpretació d’un dels meus companys que va actuar molt bé fent de bruixa avorrida.

ANIMACIÓ LECTORA: Carme Miquel

Carme Miquel i Diego, va ser una doctora i escriptora valenciana nascuda a la Nuica (la Marina Baixa) l'any 1945. Ha sigut mestra i també una bona escriptora. A més, ha sigut una gran defensora del ensenyament en valencià.

En aquesta representació els meus companys van triar la col·lecció de Carme Miquel de “Els contes de Marc” que són obres per a xiquets i xiquetes petits ,amb il·lustracions grans i colorides, amb un llenguatge clar i frases curtes. Els meus companys van simular una classe i van fer una obra de teatre, van comptar un conte, van utilitzar titelles i van intervindré molt amb la gent.

ANIMACIÓ LECTORA: Carles Cano.

Carles Cano va nàixer en 1957, és llicenciat en Filologia Catalana i ha exercit la docència a instituts. És conegut també com a guionista, locutor de ràdio i televisió i conta-contes. Va ser escriptor d'obres destinades a xiquets i joves a partir dels anys 80. Les seues obres destacades van ser: Aventures de Potaconill, T'he enxapat, Caputxeta!, En què es diferencien el Blanc i el Negre,  Per un botó etc.

Aquesta interpretació em va agradar molt, ja que va ser molt llarga i els meus companys van representar les obres de Benipoquet, El País dels Monstres i Joguets que es rebel·len. Els meus companys van preparar molts materiales com per exemple una màquina dels contes molt original que em va agradar molt, a més, jo pense que van actuar molt bé durant la representació.

ANIMACIÓ LECTORA: Charles Perrault.

Charles Perrault va n'aixer l'any 1628 i va ser un important escriptor francés. Aquest autor es va graduar en dret i va exercir com advocat, però a partir de 1683 es va dedicar per complet a la literatura.

Aquesta obra va ser entretinguda i amena. Els meus companys van representar la obra coneguda de Charles Perrault de la Capuxeta Vermella per mitjà de titelles. Va ser una interpretació breu i únicament d’una obra, però molt divertida.

ANIMACIÓ LECTORA: Lewis Carroll

Charles Lutwidge Dogson va nàixer l’any 1832 a Daresbury. Cheshire. Va estudiar història, i a més, va ser matemàtic, lògic i fotògraf. La seua obra més coneguda és la de Alícia al País de les Meravelles. Ha sigut adaptada a diferents formats: obres de teatre, pel·lícules i videojocs.

El grup de Lewis Carroll va representar les obres de Alícia al País de les Meravelles (1996) i Alícia a través del mirall: i allò que hi va trobar (2012). Des del meu punt de vista, dir que aquesta obra em vaig agradar molt, ja que va ser molt divertida, la van preparar molt bé, van posar una bella decoració i van utilitzar un bonic vestuari. Assenyalar a més, que ens van donar la cançó al revés per a llegir-la amb el mòbil, això em va parèixer molt original. 

ANIMACIÓ LECTORA: Enrique Lluch i Girbés

Enric Lluch i Girbés va nàixer a Algemesí en l'any 1949. Va ser Llicenciat en història per la Universitat de València i actualment és professor d’educació secundaria. Es va dedicar a la narrativa principalment i va començar a escriure fa més de quaranta anys.

Els meus companys van representar als personatges que apareixen en la col·lecció del bagul dels monstres d’Enric Lluch i Girbés. Els monstres que van representar van ser: l’esquelet, el monstre de l’armari, el zombi i l’home llop. La representació va ser molt entretinguda i divertida, amés van ser el grup que més va intervindre amb el públic i això em pareix molt correcte i adequat a l’hora de treballar amb xiquets i xiquetes.

RESENYA: Anem a Betlem o els petits pastorets

El llibre “Anem a Betlem o els petits pastorets” (1990) va ser escrit per Lluís Millà i Gàcia, va nàixer a Madrid. Va fundar la Llibreria Editorial Millà i va publicar al llarg de la seua vida teatre popular i més de dues-centes obres originals d’ell, teatre infantil, comèdies etc.

El llibre “Anem a Betlem o els petits pastorets” és una obra de teatre. Aquesta obra narra el viatja que tenen anar a Betlem per el naixement del infant Jesús. Durant la representació van apareixent més personatges i hi ha moltes cançons al llarg de la història per a que canten els actors.

D’una banda, comentar que els principals aspectes extratextuals d’aquesta obra dir que el llibre no té il·lustracions , la lletra és petita però es clara i llegible. D’altra banda, dir que els principals protagonistes que apareixen són els pastorets: Elies, Benjamin, Naïm. Daniel etc.

Finalment, per concloure la ressenya. Dir que és un llibre entretingut ja que es pot representar a classe, a més, té moltes cançons que es podrien cantar a classe.

RESENYA: A la una la mitja lluna.

El llibre “A la una, la mitja lluna” va ser escrit per Fina Masgrau. Va nàixer a Girona l’any 1953. Va ser mestra de primària, i ha participat en l’organització de seminaris sobre literatura infantil i juvenil. En 1982 va començar a escriure contes i ha destacat com autora de moltes llibres importants com per exemple: “Sopa de lletres”, “El país de la no memòria” etc.

En el llibre “A la una la mitja lluna” (2006) apareixen dotze poemes infantils sobre deferents temes i amb una il·lustració per poema. Finalment, apareix que el primer vers de cada poema forma una recreació de una cantarella popular valenciana: A la una, la mitja lluna, a les dos, sant Roc i el gos, a les tres, la pujada de Sant Francesc etc.

Respecte als elements extratextuals d’aquesta obra. L’il·lustradora d’aquesta obra és Lourdes Bellever, va nàixer a Gandia a l’any 1946, va estudiar arts plàstiques a València i ha treballat com a mestra de plàstica en una escola. Els dibuixos que apareixen en el llibre són colorits, expressius i animats. Es tracta de unes il·lustracions adequades que cridaran l’atenció dels xiquets. Continuant amb els elements extratextuals, comentar que la lletra és correcta, ja que presenta una gran extensió i és clara.

El llibre, va destinat a xiquets i xiquetes de primer cicle de educació primària. És a dir, per a primers lectors. Apareix un vocabulari senzill amb paraules conegudes, per aquesta raó, comunicar que presenta una dificultat lèxica i sintàctica adequada.

Per a concloure la ressenya del llibre “A la una, la mitja lluna” exposaré la meua opinió personal sobre l’obra. M’ha paregut una obra entretinguda per als xiquets i les xiquetes ja que els poemes són senzills i divertits. A més que el primer vers de cada poema formi una recreació de una cantarella popular valenciana em pareix una idea original.

RESENYA: La revolta dels lactants.

L’autora d’aquest llibre: Maite Carranza, va naixer a l’Eixample l’any 1958. Ja de petita era una lectora empedreïda i amant de la literatura. Es va llicenciar en antropologia i història i és professora de llengua i literatura catalanes a l’Institut Joanot Martorell, d’Esplugues, on tracta d’encomanar el gust per la lectura i la literatura als seus alumnes. Ha publicat moltes novel·les al llarg de la seua vida, algunes de les obres més importants amb les quals ha guanyat premis són les següents: amb aquest llibre “La revolta dels lactants” (1987) va guanyar el premi “Josep M. Folch i Torres”; amb “Ostres, tu, quin cacau” (2001) el premi de la crítica “Serra d’Or” i amb “La nit dels arrutams” (1989) el premi “Joaquim Ruyra”. 

Els protagonistes principals d’aquesta història són els infants que van junts a la guarderia. Amb l’ajuda del pediatre Oriol Tupí i la cangur Alicia faran una revolució amb la idea de comprendre el llenguatge dels xiquets i salvar i rescatar als lactants de la incomprensió dels adults. 

A continuació, es valoraran els principals elements extratextuals d’aquesta obra. L’il·lustrador de “La revolta dels lactants” és Joan Antoni Poch. Els dibuixos que apareixen al llarg del llibre són senzills i sense color, però, són bonics, expressius i tenen una bona relació amb el text escrit. Quant a la portada, apareix el títol de l’obra en gran i més avall molts bebès plorant. Em sembla una portada encertada, ja que apareixen els protagonistes de la història i et pots fer una idea del que passarà. Per a finalitzar l’anàlisis de els elements extratextuals, comentar que la lletra en la qual està redactada l’obra em pareix correcta, ja que és clara i té una extensió adequada. 

Respecte a la dificultat lèxica i sintàctica, comunicar que el llibre és per a nens de 10 anys d’edat i presenta una dificultat adequada. No obstant això, té algunes paraules que poden resultar difícils per a ells. 

Els personatges principals que apareixen a la història són el pediatre Oriol Tupí, un home jove que vol conèixer el comportament dels infants; la cangur Alicia, una dona extravagant i bonica que té vocació al seu treball; la mestra de la guarderia, que perd els nervis amb els xiquets en classe; etc. Però, els protagonistes principals i més importants són els xiquets i les xiquetes de la guarderia, com per exemple, Jordi, Berta, Marta, Gil, Ramonet etc. Referent a l’espai de l’obra, la trama ocorre majorment en la guarderia dels infants, encara que també apareixen altres espais, per exemple: la sala de la consulta del pediatre.

Finalment, per concloure la ressenya del llibre “La revolta dels lactants” exposaré la meua opinió personal sobre l’obra. D’una banda, m’ha semblat una obra correcta i entretinguda per a xiquets i xiquetes, ja que les aventures dels nens són gracioses, a més de les converses d’ells. D’altra banda, dir que hi ha escenes que em semblen difícils de comprendre per als xiquets d’aquesta edat i escenes que em semblen una mica lentes i avorrides. Però, en general i per a finalitzar, dir que em sembla un llibre adequat i interessant que et fa veure el punt de vista dels petits lactants.

Conferència Clara Berenguer: "L'àlbum infantil en Primària"

Clara Berenguer, una gran autora, va assistir a la Universitat de Alacant i va oferir el 2 d’octubre una conferència sobre l’àlbum infantil en primària.

La escriptora va nàixer a València. Al llarg de la seua vida, va estudiar història de l’art a la Universitat de Valencia i actualment treballa com a professora en un institut.

Durant la conferència va comunicar la importància que tenen els àlbums amb imatges per als xiquets i les xiquetes. Les il·lustracions dels àlbums il·lustrats tenen la mateixa importància que el text escrit. L’autora Clara Berenguer va parlar de la seua obra il·lustrada “Quan xiula el avi” i també, va mostrar diferents àlbums il·lustrats com a exemples: El pelut, On és el meu barret? Etc. 

Conferència Anna Ballester: “Poemania”

Anna Ballester va assistir a la Universitat de Alacant i va oferir una conferència parlant de la seua obra “Poemania”.

Anna Ballester, va nàixer a Borbotó. Actualment, és professora de secundària, especialista en literatura infantil i juvenil i conta contes. Ha impartit moltes cursos de formació sobre animació a la lectura, dramatització, dinamització de biblioteques etc. A més, ha publicat moltes articles en diverses revistes, com per exemple: CLIK, Escola Catalana etc.

Al any 2009 va publicar el seu primer llibre ja mencionat: “Poemania”. Aquesta obra és una guia pràctica per a fer lectors i lectores de poesia amb lectures en veu alta, jocs de memorització, activitats per a recrear poemes etc. El principal objectiu d’aquesta obra és proporcionar recursos i estratègies per incitar pares, mares i docents a seguir jugant a redescobrir el plaer de escriure i de llegir diferents textos poètics. 

CONTE EMBASAT

En moltes ocasions les grans històries comencen amb grans esdeveniments o grans personatges. No obstant això, l’heroi d’aquesta aventura és un petit nen anomenat Miquel. És un xiquet molt alegre i divertit, però últimament està trist perquè li han furtat una cosa molt important per a ell.

Aquest xiquet va tindre un somni on trobava un viatger que li furtava la seua pilota i fugia fent-se tocs damunt d’una girafa. De sobte es va girar i li va dir que si volia tomar a veure la seua pilota, hauria d’anar a veure a la reina.

Con que aquesta sobirana era un ratolí, no es podia presentar davant seua sense anar disfressat d’un membre d’aquesta espècie. - Mare meua, quin ratolí més bonic tenim per ací! -Va dir la reina boja d’amor.

La reina volia casar-se amb el ratolí Miquel, però de sobte altre animal va entrar a la cort reial, s’anomenava Serafí, el gat que no passava fam. Així, agafa als dos i se’ls emporta a la seua cova.

Una vegada allà, el gat es va treure la disfressa de gat i es va convertir en un mag, que va fer un encanteri i va convertir als dos ratolins en cucs.

Com que Miquel no era un ratolí, el encanteri no va tindre cap efecte per a ell. Aleshores, no es va convertir en cuc. Miquel li va dir al mag que tornara a la reina ratolí al seu estat natural i que a ell li regalara una pilota. El mag molt avergonyit perquè el seu encanteri no va sorgir efecte, va fer cas a les imposicions de Miquel.

Una vegada va tindre la pilota a les mans i la reina va tornar al seu estat es va posar molt content. Però, no sabia com tornar al seu lloc d’origen.

Aleshores, va començar a caminar cap a l’est quan de sobte, es va fer mal al turmell. Anava amb la reina, que era el ratolí, i de sobte va convertir-se en persona amb poders i va curar el turmell de Miquel.

Caminant cap a casa, uns éssers fantàstics es van ficar al seu camí perquè volien agafar la pilota de Miquel. Però ell i la reina van lluitar contra ells en forma de partit de futbol. Qui guanyara el partit es quedaria amb la pilota.

A l’últim minut del partit, la reina va centrar un corner i Miquel va fer una xilena per marcar. Quin gol més increïble! Així van guanyar i aconseguir la seua preferida pilota. – Vaja dia! – Va dir Miquel abans de despertar-se i adonar-se que tot era un somni. 

POEMA PARAL·LEL: SI JO FOS A L'UNIVERS

Si jo fos Jupiter seria el més grandot,

si jo fos Mercuri estaria molt prop al sol;

si fos la Terra el blau m’envoltaria,

si fos Lluna

el cel amb mi dormiria:

d’un estel fugaç no sabríem mai el destí,

si fos afortunat el meu desig trauria ací.

Si tingués a la meua mà l’univers,

si volien tornar els nostres estels:

viatjaria amb tu

per sempre i mai més.

POEMES I PROPOSTA DIDÀCTICA.

• GEOMETRIA I.

Sota una roda rodona

poseu-hi un quadret quadrat

i al damunt, per acabar-ho,

un triangle triangular.

Quatre rectes rectilínies

podran fer de peus i mans.

Si marqueu nas, ulls i boca

amb l'arcada de quatre arcs,

veure quin ninot resulta

més eixerit i trempat.

PROPOSTA DIDÀCTICA.

Perquè els xiquets interioritzen les figures geomètriques, com el quadrat, el triangle, el cercle, etc. emprarem el poema anomenat “Geometria I”.

En primer lloc, donarem el poema als xiquets i hauràn de subratllar els conceptes geomètrics que hi troben. Després, els dibuxaran en un full i els tallaran. Finalment, tornaran a llegir el poema i, al mateix temps, aniran formant el ninot que el poema descriu pegant les figures retallades en un full.

• EL SEMÀFOR.

El semàfor s'ha empinat

amb la coloma atrevida

que passa amb roig, i li crida:

-Atura't! que t'has pensat

que jo aquí no hi pinto res?

o és que t'has cansat de viure?

Espera el verd! m'has entès?

-Ai, beneit! no em facis riure!

-contesta ella-. Sisplau,

ocupa't del teu carrer,

que jo sempre passaré

mentre el cel em marqui blau!

PROPOSTA DIDÀCTICA

Aquest poema l’utilitzarem per a treballar les normes de trànsit.

En primer lloc, veurem els colors del semàfor per a conèixer el significat de cadascú. Per a posar-lo en pràctica, colocarem als xiquets a un costat de la classe i la mestra es posarà a l’altre costat. La mestra tindrà tres targetes: roja, verda i groga, i anirà mostrant-les d’una en una. Segons el color, els xiquets podran avançar ràpidament o amb xicotets passos, o s’hauràn d’aturar.

Després d’haver aprés bé el significat dels colors del semàfor, llegirem el poema.

ENDEVINALLES

1. Com una pilota de tenis,
segons la seua dolçor
tindrà un dels tres diferents colors:
roig, verd o groc

Resposta: poma



2. Isc d'un barret màgic,
sóc suau com un peluix,
m'agrada menjar carlota
i done sort amb la meua pota.

Resposta: conill



3. Sóc com un baló de llum,
amb el color d'un llimó
i creme com el foc.

Resposta: sol

LIMERICK

EL LLOP I EL CARAGOL
Hi havia un llop a la muntanya
amb el cap com una castanya
perque mentre corria sota el sol
es va topar amb un caragol,
i ballaren fins a la foscor.

LA SARDINA I EL TAURÓ
Vivia a la platja una sardina
molt divertida i ballarina,
que va conèixer un tauró
amb qui va riure un montó,
però van acabar fregits a la cuina.

LA FLOR AMB VIUS COLORS
Es trobava al camp una flor
de vius colors i bona olar
que va anar a la platja
a trovar el seu amor,
però es va cremar amb tanta calor.